Vés al contingut

Miguel Artigas Ferrando

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Artigas Ferrando

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Jerónimo Artigas Ferrando Modifica el valor a Wikidata
29 setembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Blesa (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya
1930 –
Director general d'Arxius i Biblioteques
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca
Es coneix perMembre de la Reial Acadèmia Espanyola
Activitat
Lloc de treball Biblioteca de la Universitat de Sevilla
Biblioteca Nacional d'Espanya
Biblioteca Menéndez y Pelayo
Biblioteca de la Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Espanyola (1933–)
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1911–)
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Reial Acadèmia de la Història
Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba
Hispanic Society of America Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miguel Jerónimo Artigas Ferrando (Blesa, Terol, 29 de setembre de 1887 - Madrid, 10 de març de 1947) va ser un bibliotecari espanyol, director de la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander el 1915 i de la Biblioteca Nacional, el 1930, a més de membre de la Reial Acadèmia Espanyola després de la guerra civil espanyola.[1]

Biografia

[modifica]

Artigas va néixer en el municipi Terol de Blesa. Fill de Pere Artigas Pérez, que per aquella època era secretari d'aquest ajuntament, va ser batejat com Miguel Jerónimo Artigas Ferrando a l'església parroquial de la Santa Creu.[2] El 1895 la família es va traslladar a Cella i quatre anys després, el seu pare va ser traslladat a Villarquemado. Al setembre d'aquest mateix any (1899) es va matricular com a alumne lliure en el Seminari de Terol, que va abandonar el 1903.[cal citació] Al celebrar-se el tercer centenari del Quixot (1905), va guanyar el seu primer premi, convocat per l'Institut Turolense, amb el treball titulat Vint faltes sintàctiques del Quixot , en què esmenava a Miguel de Cervantes. Superat el batxillerat, el 1906 va cursar els estudis complementaris de magisteri, llicenciant després en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca, també va cursar Dret. El títol de llicenciat li va ser expedit el 26 d'abril de 1911. <! - Quin, el de FyL, el de Dret...? -> Com alumne no oficial a la Universitat de Madrid, va aconseguir un nou doctorat amb una tesi sobre Lorenzo Palmireno, llegida el 25 d'octubre de 1910.[cal citació]

Casa natal a Blesa.

El 28 de juliol de 1911 va ingressar per oposició en el Cos facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i va ser destinat primer a la biblioteca de la Universitat de Sevilla (1911), després a les de la Universitat de Barcelona (1912) i la Universitat de Madrid (1913). Aquestes destinacions els va compaginar amb l'ampliació dels seus estudis com becat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis en Alemanya, on es trobava en esclatar la I Guerra Mundial.[3][4]

Quan va tornar a Espanya, va ser proposat per a la direcció de la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander, de manera que es va fer càrrec d'ella el 14 de maig de 1915. També va col·laborar en la posada en marxa de la Societat Menéndez Pelayo, del Butlletí de la Biblioteca de Menéndez Pelayo (1919) i dels Cursos per a Estrangers a partir de 1925 seguint el model previ de l'Institució Lliure d'Ensenyament, després gestionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, iniciatives que van forjar la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.[a]

El 1927 va rebre el Premi Nacional de Literatura per un estudi sobre Góngora.[5]

El 1930 va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional, un any abans de l'adveniment de la República (un any abans, Emiliano Barral li havia esculpit un bust que es guarda en aquesta institució). Cinc anys després, durant el Bienni negre, va prendre possessió de la butaca 'f' de la Reial Acadèmia Espanyola, el 13 de gener de 1935, amb un tesi "Sobre la preocupació de la puresa de la llengua en la història literària espanyola ". Li va respondre, en nom de la corporació, Vicente García de Diego.[6]

A la guerra civil espanyola es va passar al bàndol revoltat; i conclosa la contesa va ser nomenat primer titular de la Direcció General d'Arxius i Biblioteques. Poc després, va publicar al costat d'altres autors el llibre Una poderosa força secreta, la Institució Lliure d'Ensenyament ,[b][4] en el qual podien llegir-se al·legats com aquest:[7]

« El Magisteri va ser tristament preferit. Els professors de l'Escola Superior del Magisteri es van convertir en catedràtics d'Universitat, mitjançant la creació de la Facultat de Pedagogia, de la qual es va excloure a algun benemèrit catòlic, pedagog il·lustre, màrtir després del terror vermell. Estableciose la coeducació en les Normals i es va limitar l'ingrés en elles de manera que només obtinguessin el títol de mestres que ocupessin després places oficials, i com s'exigia aquest títol per regentar qualsevol escola, la fi de les escoles privades i religioses quedava a la vista ... Es van llançar per Espanya les "Missions Pedagògiques", veritable apostolat del diable, corruptor de pobles, enardecedor de revolucionaris de solc i estora. Repartieronse "biblioteques populars", els llibres, comprats en massa per sectaris antiespanyols del Ministeri d'Instrucció Pública, eren en gran part manuals d'anarquisme, obres neomaltusianes o novel·les revolucionàries, amb les quals es "va il·lustrar" a pobres camperols que només sabien llegir oa joves obrers amb ambicions polítiques ...[8] »

Obres publicades

[modifica]
  • Don Luis de Góngora y Argote (1925).[9]
  • Menéndez y Pelayo (1927).
  • La vida y la obra de Menéndez y Pelayo (1939).

Notes

[modifica]
  1. ↑ Un minuciós i documentat anàlisi del doble joc que va mantenir Artigas amb els institucionistes i altres estaments liberals i progressistes de l'Espanya prefranquista, pot llegir-se en Llibres com trinxeres: la Biblioteca de la Universitat de Saragossa i la política bibliotecària durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) . On queda de manifest la seva ultramontanisme, i els premis que li va oferir.
  2. ↑ Sota la direcció de Fernando Martín-Sánchez Juliá, Una poderosa força secreta. La Institució Lliure d'Ensenyament, va ser publicat el 1940 i signat també per Artigas, Antonio de Gregorio Rocasolano i Àngel González Palencia. S'hi presentava a la Institució Lliure d'Ensenyament com un grup que «va començar sent una escola filosòfica, va continuar per una secta i ha conclòs en una organització eficacíssima de proteccions mútues. Però escola, secta o organització, ella ha dirigit la tasca descristianizadora d'Espanya des de fa justament un segle».

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Miguel Artigas Ferrando». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. ↑ asp? voz_id = 1417 Veu en la GEA Arxivat 2019-04-24 a Wayback Machine. Consultat el maig de 2014
  3. ↑ Blanco diumenge, Luis Mariano. [https : //books.google.cat/books? isbn = 8417633030 Llibres com trinxeres: la Biblioteca de la Universitat de Saragossa i la política bibliotecària durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)] (en castellà). Premses de la Universitat de Saragossa, 2018, p. 73-101. ISBN 8417633030. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Ron, José Manuel. «La JAE un segle després (JAE 2010 documents)». jae2010.csic.es p. 37, 2010. Arxivat de l'original el 2018-06-09. [Consulta: 19 març 2019].
  5. ↑ /Exposicion/Seccion4/sub4/Obra17.html?origen=galeria Fitxa a la BNE
  6. ↑ «Miguel Artigas». RAE (fitxa acadèmics). [Consulta: 19 març 2019].
  7. ↑ Decret de 17 / 05/1940 pel qual s'inclou la ILE entre les entitats ressenyades l'article 1r del Decret numero 168 de la Junta de Defensa Nacional Butlletí Oficial de l'Estat, 1940.05.28 (Reproducció). Bca. Universitat de Santiago de Compostel·la
  8. ↑ Miguel Artigas et ali. Sant Sebastià: Editorial Espanyola, 1940. Bca. Universitat de Santiago de Compostel·la
  9. ↑ «Situació a la Biblioteca Nacional». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 març 2016].


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Rodríguez Marín
Tomás Navarro Tomás
Director de Biblioteca Nacional d'Espanya
1930-1936
1939-1947 		Succeït per:
Tomás Navarro Tomás
Luis Morales Oliver
Precedit per:
Wenceslao Ramírez de Villaurrutia
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira f
1935-1947 		Succeït per:
Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miguel_Artigas_Ferrando&oldid=33193265»